Un diàleg amb Anaïs Manobens (Maria Rigol Ordi), per Ivan Olmos
Un cant al territori i a la família a través del cava
Anaïs Manobens encarna la continuïtat d’una herència familiar que, a través de quatre generacions, ha sabut transformar la passió pel vi en un homenatge al territori. Al capdavant del celler Maria Rigol Ordi, refundat als anys vuitanta per la seva àvia amb l’ambició –o la nostàlgia– de recuperar una tradició vitivinícola gairebé perduda, Manobens combina la saviesa del passat amb una aposta valenta pel futur.
En aquesta entrevista, descobrim com aquest petit celler de Sant Sadurní d'Anoia s’ha fet un lloc en un mercat altament competitiu gràcies a la qualitat dels seus caves, la fidelitat a les varietats autòctones i un llenguatge visual únic, sempre empesos pel desig de desestacionalitzar el cava per reivindicar-lo com un vi gastronòmic de gran versatilitat.
I:
Remuntem-nos als inicis. La teva àvia, Maria Rigol Ordi, va emprendre l’aventura que encara avui conserva el seu nom als anys vuitanta. Què l’hi empeny?
A:
Ella volia reprendre allà on s’havia perdut la tradició que havia iniciat el seu avi a finals del segle XIX, moguda també per l’herència de la seva mare, qui es va haver de posar al capdavant del celler, un dels més antics del poble, després de morir el meu besavi. Va ser molt valenta: es va quedar amb quatre fills a càrrec seu i un celler amb uns cinquanta treballadors, liderant un negoci en un món molt masculinitzat.
A la dècada dels setanta, els germans de la meva àvia estaven al capdavant del celler familiar, però van patir una forta crisi deguda a la mecanització del sector i a les dimensions reduïdes del negoci. Finalment, el celler es va dissoldre.
Anys més tard, i amb la vida professional ja muntada, la meva àvia va enredar el meu avi i el meu pare per recomençar el projecte de manera molt modesta, fent únicament quatre ampolles al celler natural de casa seva, pensant en el cava que ells volien beure i en mantenir l’herència i la tradició familiar. Allà, on som ara, tenen les condicions òptimes per fer criança.
I:
Quan vau decidir fer el gran salt? Què us va empènyer a professionalitzar el projecte familiar?
A:
Això va ser cap al 2012 o 2013. Des del 1987, van anar creixent entre cercles d’amics, familiars i coneguts; és a dir, gent que venia a trucar a la porta. Fins que van arribar a fer unes 30.000 ampolles; jo m’hi vaig sumar aleshores. Venia d’un altre sector, el de la traducció i la interpretació, molt més solitari, i vaig començar a treballar des del despatx familiar com si fos un coworking. De manera natural, vaig anar entrant en el projecte. Amb els avis fent-se grans, allò que era una afició ara ho veia amb una mirada més madura. Em vaig adonar que era un món molt maco, i també vaig empatitzar amb el sentiment de nostàlgia que havia motivat la meva àvia.
En aquell moment, el consum de vins i caves també estava canviant. Els clients ja no consumien un únic producte de forma fidel, sinó que volien provar coses diferents. Per tant, o sortíem i començàvem a trucar a portes per situar-nos en el mercat o deixàvem d’existir. Així vam decidir enfocar-nos en el mercat especialitzat: botigues gurmet, restauració de nivell mitjà-alt i altres canals on un petit celler com el nostre pot destacar.
I:
Ha estat un camí fàcil?
A:
Gens. Fa trenta o quaranta anys, alguns cellers van iniciar projectes similars quan el mercat no estava tan atomitzat i no hi havia una oferta tan àmplia. Especialment en el cava, que és molt marquista i sota el concepte de "sota cavall i rei", van aconseguir omplir un nínxol: el mercat absorbia una demanda de consumidors que buscaven sortir del clàssic i provar projectes més frescos. Avui en dia, però, el panorama n’és un altre i diferenciar-te es fa complicat. A més, els darrers 10 anys han estat plens d’adversitats. Hem passat per una COVID i, abans d’això, sortíem d’una crisi econòmica. No hem viscut mai una època de "vaques grasses".
Tot i això, estem contents. El projecte ha anat donant els seus fruits. Potser internament percebem que la roda no gira tan de pressa com ens agradaria, però el feedback és molt positiu.
I:
Sempre ha estat primordial per a Maria Rigol Ordi ser un celler petit?
A:
En el món del cava, les decisions que prens avui tenen resultats visibles anys més tard. Per exemple, en un gran reserva, el retorn pot ser d’aquí set o vuit anys. Aquest funcionament anacrònic contrasta amb la immediatesa del món actual, com el d’Amazon, on tot arriba en hores. Nosaltres treballem amb una filosofia de creixement orgànic i lent, equilibrant les grans inversions que fem amb la producció i el que venem. No aspirem a fer milions d’ampolles, però el decalatge temporal de les criances llargues és un repte.
“Amb els avis fent-se grans, allò que era una afició ara ho veia amb una mirada més madura. Em vaig adonar que era un món molt maco, i també vaig empatitzar amb el sentiment de nostàlgia que havia motivat la meva àvia. ”
I:
Sou el mirall del territori.
A:
Treballem amb varietats autòctones del cava, com el xarel·lo, el macabeu i la parellada, que formen la base dels nostres caves. Prioritzem el procés tradicional, amb la segona fermentació i la criança a l’ampolla, que aporten personalitat i caràcter als nostres productes. També ens defineix el treball en brut nature, sense afegir licors d’expedició. Això permet que el caràcter pur del vi, juntament amb una bona matèria primera i un procés molt acurat, parli per si sol. Creiem que no cal maquillar un producte que ja ha passat per tants anys de paciència i transformació.
I:
Quina és la vostra proposta en un entorn tan competitiu com el vitivinícola?
A:
Ens enfoquem a aconseguir una vinositat que sorgeix del temps i de la criança; és a dir, transformem un vi tranquil en un vi escumós amb caràcter, capaç de mostrar la complexitat i personalitat pròpies d’un gran cava. Aquest punt lleugerament amarg del brut nature és subtil i no invasor, però ajuda a salivar, neteja el paladar i prepara per al següent mos. Això, combinat amb la finor de la bombolla i la frescor de la criança, converteix els nostres caves en vins extremadament gastronòmics, ideals per acompanyar tota mena d’àpats.
I:
Hem entès malament el vi escumós?
A:
En un menú degustació, per exemple, els escumosos són perfectes perquè permeten fer transicions entre sabors i textures molt diferents, tot mantenint l’equilibri del paladar. Però no només en ocasions especials; també a casa, els caves són increïblement versàtils. Pots començar amb una copa mentre cuines, continuar amb l’aperitiu, acompanyar tot l’àpat i fins i tot gaudir-lo al sobretaula. Malgrat aquesta versatilitat, encara queda molta pedagogia per fer. Molts consumidors veuen el cava només com una beguda per al brindis final, sovint quan ja han menjat en excés i no poden apreciar-lo. Això és un gran error. És important educar el mercat sobre els moments òptims de consum del cava i posicionar-lo com un vi gastronòmic de qualitat.
I:
Actualment estàs al capdavant de l’empresa. Com és el teu dia a dia?
A:
El meu dia a dia implica gestionar múltiples tasques, des de feines manuals com preparar palets o carregar amb el toro fins a decisions més estratègiques. Sovint, em trobo apagant focs i executant accions urgents, cosa que deixa menys temps per planificar amb calma i pensar a llarg termini. Una de les meves prioritats és fomentar que passin coses, impulsar idees i assegurar-me que el petit equip amb què treballem estigui ben coordinat. Al mateix temps, dedico molt d’esforç a desestacionalitzar el consum del cava.
I:
Cap a on camina (o vols que camini) Maria Rigol Ordi a mitjà-llarg termini?
A:
A llarg termini, el nostre repte és establir col·laboracions sòlides tant amb distribuïdors nacionals com amb importadors internacionals per créixer de manera sostenible. Això és especialment important tenint en compte el gran decalatge temporal del nostre sector, on les decisions preses avui només donen resultats d’aquí a molts anys. El meu objectiu final és aconseguir aquest equilibri que ens permeti consolidar-nos i créixer orgànicament, malgrat les tensions i dificultats que suposen les grans inversions que hem hagut de fer.
“No cal maquillar un producte que ja ha passat per tants anys de paciència i transformació. ”
I:
L’aposta per la qualitat i el disseny de MRO passa, també, pel packaging. Recentment, i de la mà d’Atipus, heu redissenyat la imatge del gran reserva. Quins objectius buscàveu amb el redisseny de la imatge del gran reserva?
A:
Per a nosaltres, tot i que volem que el contingut sigui el protagonista, el continent és extremadament important. Especialment en un producte com el cava, que sovint s’utilitza en ocasions especials, com un regal o un moment destacat. No només es tracta de si l’etiqueta és bonica o no, sinó que ha de ser atractiva i coherent amb els valors del producte. Això és essencial per transmetre una imatge que generi confiança des del primer moment.
Quan vam començar a treballar amb Atipus, sabíem que no només necessitàvem un redisseny d’un producte, sinó que calia crear una identitat completa. Vam partir de l’escut de la família com a base, un element tradicional que es va reinterpretar per adaptar-lo a un estil més modern. L’objectiu era combinar tradició i contemporaneïtat, trencant amb els codis clàssics del cava, que sovint no han evolucionat tant com en altres sectors del vi.
I:
Què va guiar el procés creatiu i com en valoreu el resultat?
A:
Un exemple d’aquesta ruptura és l’ampolla del Reserva, tota vestida d’un color blau molt atrevit. Recordo que, al principi, ens va semblar una proposta arriscada, però Atipus ens va fer confiar en la seva visió. Van entendre que, com a celler petit, havíem de destacar en una prestatgeria plena d’ampolles de marques molt conegudes. I ho han aconseguit: el disseny no només ha captat l’atenció, sinó que també ha estat reconeixible i funcional per als nostres clients.
Al llarg del procés creatiu, vam donar molta llibertat a Atipus i confiem plenament en la seva feina. Decisions com el blau del Reserva o les etiquetes diagonals han complert la seva funció de diferenciar-nos i fer-nos memorables. Ara, deu anys després, podem afirmar que aquestes decisions van ser encertades i que el disseny ha jugat un paper clau en la nostra identitat i posicionament.
I:
Si haguessis de definir Maria Rigol Ordi en una paraula, o tres…
A:
Paciència, tradició i territori.
Un qestionari ràpid
Snap with Anaïs
Un moment del dia:
El matí, quan tot està per fer
Un olor de la teva infantesa:
Els tomàquets
Un personatge històric amb qui faries una copa:
La meva besàvia
Un títol per a l'entrevista:
“La imatge, el primer impacte del producte”
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
