És difícil, i a vegades no en som, de coherents. Aquesta és la gràcia! Reunim entitats associatives amb professionals de naturalesa molt diferent, com un arquitecte i un artesà, i està bé que sigui així. La diversitat és el que fa el FAD interessant, perquè al final les fronteres entre disciplines creatives són molt difuses. Diria que el que ens ajuda a ser coherents en la comunicació és tenir unes eines comunes —com una marca, un butlletí o un web— que ens permeten no només posar ordre en la quantitat d’informació i projectes que generem entre tots, sinó també ser més eficients pel que fa als recursos. Sempre hem tingut clar que hem de donar ales a la creativitat, i que cada projecte ha de poder tenir la seva pròpia identitat per convidar els professionals associats a participar-hi. A més, sovint apostem per gràfiques i campanyes de creadors joves que potser, des del sector empresarial o públic, es considerarien massa arriscades. Però si no ho fa el FAD, qui ho pot fer?