Una conversa amb Cristina Tomàs, per Ivan Olmos
Capturar la vida que s’escola
Hi ha qui entra a una habitació i veu una habitació, i hi ha qui hi albira una fotografia, una seqüència o una llum que només dura uns instants. Cristina Tomàs és de les segones, lliscant pel pas del temps mentre reté la bellesa que l'envolta a cop de clic i de rec. Des de la seva primera càmera amb deu anys, la directora i fotògrafa ha entrenat la mirada: primer entre escenes domèstiques i el videoclub, després entre rodatges, teatres, documentals i videoclips. Però més enllà de la tècnica o l'ofici, és l'impuls de retenir allò que passa abans que s'esfumi el que fa bategar la seva feina.
En aquesta conversa, parlem amb ella sobre com viure amb el pes de la nostàlgia, el record dels anys que va passar a Los Angeles i el superpoder de trobar màgia en la llum d'una escena quotidiana.
I:
C:
I:
La mirada de l’altre o un cert culte a la bellesa: què t’empeny a fer clic?
C:
Les dues coses. M’enganyaria si et digués el contrari. Per molt que m’agradi una imatge, quan també agrada a algú altre hi afegeix alguna cosa. És horrible dir-ho, però potser hi ha un punt d’ego. Quan vaig pel món, tota l’estona em fixo en el que tinc al voltant: la llum, la gent, els gestos... Tinc milions de fotos i vídeos que no he penjat ni penjaré mai, però que reviso de tant en tant per buscar inspiració.
I:
T'interessaven sobretot els behind the scenes. Què t'hi atreia?
C:
I:
Ho trobes a faltar?
C:
I:
Vas començar fent fotografia i, amb el temps, el vídeo va anar guanyant espai dins la teva pràctica. Què et continua fascinant de la imatge en moviment que no trobes en una fotografia?
C:
I:
Sovint es parla de la càmera com una eina per observar. En el teu cas, també és una manera d'estar present al món?
C:
I:
Vas passar diversos anys viatjant a Los Angeles i treballant amb Joseph Llanes. Quina va ser la lliçó més important que et vas endur d'aquella experiència?
C:
I:
C:
I:
C:
“Soc molt observadora, m’agrada fer cas a aquesta intuïció i saber que tinc una càmera a prop per capturar allò que passa. Fins i tot conduint, a vegades dic en veu alta: “Aquí hi ha una foto”.
I:
La teva feina consisteix, en part, a observar els altres. Què has après sobre les persones després de tants anys darrere la càmera?
C:
I:
Hi ha alguna imatge que encara no hagis fet i que continuïs perseguint?
C:
I:
Vivim envoltats d'imatges, vídeos i estímuls constants. Què és el que encara aconsegueix aturar-te i capturar la teva atenció?
C:
La llum. Fa poc que em vaig mudar i ara estic descobrint com entra a la meva cuina.
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
