Un diàleg amb Gemma Casas (TNC), per Ivan Olmos
25 anys explicant el Teatre Nacional de Catalunya
Gemma Casas ha recorregut els passadissos del Teatre Nacional de Catalunya des de pràcticament els seus inicis. Amb un quart de segle de trajectòria vinculada en aquest temple de les arts escèniques, primer com a cap de premsa i des de fa ja anys com a directora de comunicació, ha estat testimoni –i també protagonista– de l'evolució d'una institució que no només ha escrit la història de la dramatúrgia catalana, sinó que també ha redefinit, amb el pas del temps, la manera de comunicar-la i apropar-la a l’espectador.
En aquesta entrevista, i coincidint amb la segona campanya gràfica d’Atipus per a la temporada 2024-2025, parlem dels reptes d’adaptar la comunicació teatral al nou paradigma, de la importància de visibilitzar les històries dels marges i de com el TNC es projecta cap al futur amb una mirada contemporània i inclusiva.
I:
Com ha canviat la manera d’explicar el teatre al públic durant aquests 25 anys?
C:
Tot canvia d’una forma tan impressionant: les persones, la cultura, les institucions, els professionals que hi treballem… També el TNC. Vam néixer amb la voluntat de ser la institució pública de referència dins del teixit teatral català. Hi havia una voluntat de govern de fomentar la llengua catalana dins les arts escèniques i de recuperar i posar en valor tot el patrimoni dramatúrgic català. Segurament aquest paper tenia més importància al principi, però amb el temps hem esdevingut el teatre de tothom. El patrimoni del teatre català és fantàstic, però cal presentar-lo amb una visió contemporània –entenent «contemporània» com «d’avui dia»– per connectar amb la societat. Així ho resum el lema que penja de la façana del teatre: “El TNC, una porta al món”. Una porta que, com diu la Carme Portaceli [actual directora artística], és «d’entrada i de sortida».
I:
Com ha evolucionat la comunicació del teatre?
C:
No sé si el que et respondré és específic del TNC o de tot el sector comunicatiu, perquè ha canviat abismalment. Abans, feies un espot de televisió, publicitat a diaris… i para de comptar. Quan vaig començar, tot just treballàvem en el web del teatre. No existien els mòbils! Les vies per arribar al públic han canviat totalment. El públic ara està fragmentat –com tots nosaltres. Abans, tocant un parell de tecles arribaves al públic general. Ara hem de saber qui és cada públic i adaptar-nos-hi.
I:
Els hàbits del públic han canviat radicalment. Com s’hi ha adaptat el TNC?
C:
Fem una feina molt seriosa d’estudi de públic. Sabem qui ve al teatre, com són i com es comporten: si compren una entrada, si és públic fidel, si és nou, si ha vingut deu cops en els darrers cinc anys… A vegades impressiona tenir aquesta informació, però com a ciutadans deixem rastre de tot el que fem a la xarxa. També tenim dades sociodemogràfiques. Sabem que una part importantíssima del públic és del barri del Fort Pienc i que entre un 60 i un 65% de les compres d’entrades són dones. L’edat mitjana, abans de 60, ara és de 45-49 anys. Aquesta informació és clau per a la comunicació el teatre. Ara, per arribar al públic, cal tocar mil tecles i personalitzar la comunicació de cada espectacle. La publicitat programàtica i les eines digitals ens permeten fer-ho.
I:
Quin paper té l’espectador en la missió del TNC i per què és clau situar-lo al centre?
C:
La nostra singularitat és aquesta: som el teatre públic de referència de Catalunya. Existeix un document, que tot i ser tècnic té molt d’esperit, que diu, literalment: «El TNC és una institució cultural creada per contribuir al creixement cultural del país a través de les arts escèniques». Per què fem les coses? Per arribar a les persones. Amb tota la humilitat del món. Clar que hem de tenir les persones com a eix de tot. A totes les persones.
“El TNC és una institució cultural creada per contribuir al creixement cultural del país a través de les arts escèniques.”
I:
La temporada 2024-2025 reflecteix el compromís del teatre amb les històries que passen als marges. D’on neix aquesta voluntat de visibilitzar aquestes realitats?
C:
Per aquesta voluntat de contemporaneïtat, d’estar amatents al que ens envolta. Segons com, pot semblar un contrasentit, perquè com a institució cultural pública no som al marge. El fil conductor de la nova temporada neix de la direcció artística de Carme Portaceli, qui en va voler parlar perquè, com diu ella, “només des dels marges podem transformar i avançar”. D’aquí que s’hagi fet una tria d’espectacles que, de manera més directa o més tangencial, parlen d’altres formes de veure i entendre el món. No es tracta tant de l’element marginal com de formes de fer cultura que aportin diversitat i abordin el debat actual.
I:
Parlem de la campanya d’enguany d’Atipus. Com s’ha vist traduïda gràficament l’esperit de portar els marges sobre l’escenari?
C:
És un concepte molt abstracte a l’hora de comunicar-ho, especialment en el disseny. Hi ha un element de continuïtat en la comunicació del TNC: sempre hi surten persones, siguin o no cares conegudes. Els marges els vam lligar en un vídeo amb una alba, que simbolitza els nous començaments. Però més enllà d’això, vetllem per fer marca TNC: no som un teatre que fa espectacles, som la institució pública catalana dedicada al teatre. D’aquí la continuïtat i coherència gràfiques, i també en el relat. Procurem no ser massa evidents; has de confiar molt en el producte, que és una creació cultural. La tasca de l’equip de comunicació és acompanyar d’una forma respectuosa, sense ser massa directa ni discursiva, perquè no tindria credibilitat.
I:
Quins camins dibuixa el futur del TNC? I com enfortir amb la connexió amb el públic?
C:
És una gran pregunta, la resposta no la tinc. Trobo molt encertada la integració de mons diversos i dels marges. Només des de l’escolta activa es pot fer teatre i cultura i contribuir d’alguna manera. Haurem de continuar sent tremendament amatents, oberts i atents a la diversitat, als canvis de la societat i als temes que ens preocupen a qualsevol de nosaltres. Això només es pot fer fent teatre, és clar, però també acompanyant el públic perquè en gaudeixin i arrodonint aquest fet teatral: que t’obri alguna cosa dins, una nova connexió, que et porti a un altre teatre o a veure un actor que t’agrada molt… Crec que el debat entre alta i baixa cultura està superat. Entre tots construir un món millor, escoltant-nos els uns als altres: i el teatre és un dels millors llocs per fer-ho.
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
