Un diàleg amb la Jessica Orera (Digital of Things), per Ivan Olmos
Quan la paraula és codi: dissenyar l’experiència digital
El perfil de la Jessica Orera escapa a qualsevol etiqueta. Periodista de formació, apassionada de les lletres i amb una mirada analítica afilada, va fer del digital el seu hàbitat natural. Més que un simple contenidor tecnològic, hi ha trobat un espai viu on narrativa, disseny i programació es trenen per donar vida a històries significatives. Al capdavant de l’estudi Digital of Things, lidera projectes centrats en l’experiència d’usuari i en la construcció d’estructures digitals amb sentit, fugint de plantilles i fórmules prefabricades.
En aquesta conversa, parlem d’equilibris entre paraula i codi, de portar la simplicitat com a bandera i del risc d’esdevenir una pantalla en un present hiperconnectat.
I:
Com definiries Digital Of Things a aquells que encara no us coneixen?
J:
Som un estudi molt familiar. Les tres parts que formem l’equip tenim un background individual, cadascuna en branques diferents —programació, disseny i comunicació—, i compartim inquietuds.
Tenim ganes de continuar aprenent, descobrir coses noves i, sobretot, generar-ne de noves. L’entorn en què ens sentim més còmodes és el digital, que és el que ens fa conviure com a unitat. Som un estudi que desenvolupa projectes digitals innovadors, frescos i que aportin al sector.
I:
Quin pes tenen les històries en els vostres projectes?
J:
Depèn de fins a on ens deixin arribar els clients. L’storytelling és un element imprescindible en tot el que fem: l’experiència digital no deixa de ser una història que vols explicar a un conjunt d’usuaris a què vols arribar. Plantejant la part tècnica, o la del disseny, sense tenir-ne en compte la narrativa, s’acaben generant projectes més plans, que pots aconseguir fàcilment amb una plantilla. Nosaltres invertim el procés, de manera que la tècnica i el disseny responguin a una necessitat inicial de comunicació. Creem ad hoc una estructura digital que ens permeti explicar una història.
I:
Vens del món de la comunicació i la literatura. Com arribes a l’entorn digital i la programació?
J:
De rebot, com quasi tot a la vida, no? Estant en el lloc adequat i agafant cada oportunitat que se’t presenta. Va ser una de les meves primeres feines relacionades amb el nostre àmbit, quan encara era estudiant. Buscaven algú que s’incorporés al departament de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig entrar-hi. Ja et dic, una mica per casualitat, mai no m’ho havia plantejat abans. A mesura que m’hi familiaritzava, em vaig adonar que realment era un mitjà que em permetria evolucionar i aplicar-hi gran part del coneixement literari que havia après.
I:
Com ara…
J
El món digital et permet construir una història amb eines que van més enllà del text, i això és fantàstic, perquè perds molts límits espacials i temporals. Permet expandir la teoria de la narrativa i de la comunicació, en tant que ja no estàs limitat a un suport físic, com el paper, ni a un canal.
I:
Tot i això, et consideres una nostàlgica de l'analògic?
J:
Molt. Tot i que soc molt dependent de les eines digitals en el dia a dia de la meva feina, i també en l’àmbit més personal, m’agrada escriure en paper. Tinc llibretes ordenades per anys, i allà escric pensaments, notes de reunions... Per acabar de pensar quelcom o visualitzar-la mentalment, necessito un suport analògic per a després traduir-lo a la pantalla. També soc una gran aficionada a la cuina, a cosir, collir flors, tenyir teixits amb plantes, apotecaria natural... Aquesta part més terrenal m’equilibra i m’ajuda a no convertir-me en una pantalla, que és el risc. Intento buscar vies per continuar connectada al meu entorn i no perdre’m en un canvas infinit.
I:
Com combines el teu perfil narratiu amb el dia a dia tècnic de l’estudi?
J:
És un joc d’equilibris. El que més m’atreu de la programació és que et permet transformar una idea que no és tangible en un principi en un llenguatge. S’assembla molt a la lingüística: és un joc de llenguatges que interactuen entre ells per aconseguir transmetre un conjunt de missatges. Estem en els dos extrems de la visualització típica del coneixement —la lletra pura i la ciència—, que acaben tocant-se i completant un cercle.
I:
Treballeu en projectes on el disseny UX/UI i el desenvolupament tècnic van plegats. Quins aprenentatges t’ha deixat col·laborar estretament amb dissenyadors?
J:
A entrenar la vista i compensar els elements. Encara estic aprenent com pot ser que una lletra o la mida d’un filet pugui acabar influint tant en una experiència d’usuari i fer-la agradable i usable.
I:
Què fa que una experiència digital sigui d'èxit?
J:
Que tregui a l’usuari de la seva zona de confort d’una manera agradable, sorprenent-lo, despertant la seva curiositat i convidant-lo a explorar.
I:
La simplicitat és el vostre segell d’identitat. Menys sempre és més?
J:
Menys és menys i més és més. Per a nosaltres, la simplicitat és una filosofia que implica per fer el que sabem fer, aprendre del que tenim al nostre entorn i cuidar el procés al màxim. Això de vegades et permet fer més, i d’altres, menys. És en aquest equilibri on es genera la màgia i aquest és el nostre codi.
“L’storytelling és un element imprescindible en tot el que fem: l’experiència digital no deixa de ser una història que vols explicar a un conjunt d’usuaris a què vols arribar.”
I:
I més a vegades pot ser massa?
J:
És una tendència general. Depèn del perfil del client, és clar. Per això la nostra feina sovint és guiar el client i educar-lo en simplificar i sintetitzar les necessitats del projecte. Són fórmules, però no és la nostra.
I:
Digital of Things es descriu com un estudi petit que s’integra als equips dels seus clients. Quins avantatges trobes en aquesta manera de treballar?
J:
Que acabes compartint un objectiu comú. Això genera una esfera creativa que personalment em fascina i que acaba traduint-se en productes finals més sòlids.
I:
Des de la teva perspectiva com a Project Success Manager, què creus que fa que la relació amb Atipus sigui tan fluida?
J:
Compartir l’amor pels codis, cadascú des del seu gremi, i construir una familiaritat i un respecte al llarg dels anys, de manera molt orgànica.
I:
Un projecte somiat.
J:
Tenir una editorial.
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
