Una conversa amb Jordi Roy (Viefe), per Ivan Olmos
Fer-se còmoda la incomoditat
Què va ser primer, l’ou o la gallina? Per a Jordi Roy, creativitat i esperit resolutiu sempre han anat de la mà, parts indissolubles del seu ADN. Ja de ben petit el va assaltar una necessitat gairebé imperant de fer-se les coses per si sol. Amb els anys, aquest impuls l’ha dut a moure’s per diferents disciplines —del disseny i l’audiovisual a la programació i la música. Avui, totes aquestes experiències cristal·litzen a Viefe, una empresa catalana especialitzada en accessoris de disseny per a mobiliari. Com a director de màrqueting, treballa en la transformació d’una marca arrelada a la Mediterrània i alhora oberta al món.
Esportista aficionat i devot de la natura, en aquesta conversa reivindica la incomoditat com a motor, la confiança com a base dels equips i el disseny de producte com a vehicle cultural.
I:
J:
I:
Una pulsió.
J:
La meva mare, en aquell moment, no treballava i crec que, veient que jo era força exigent, també m’hi va incentivar. Amb el temps m’he adonat que aquesta “mania” d’autonomia m’ha acompanyat sempre i que, de vegades, fins i tot m’ha jugat en contra: hi ha moments en què cal saber demanar ajuda. Ho porto dins. Aprenc més des de la prova i error que no pas en qualsevol formació, que sovint se m’ha fet avorrida.
I:
Parles de la creativitat com una “eina per resoldre problemes”. En quin moment deixa de ser intuïtiva i esdevé estratègica dins del màrqueting?
J:
I:
Disseny, audiovisual, programació, dades: has passat per diferents disciplines abans d’arribar a la direcció de màrqueting. Com cristal·litzen totes aquestes capes avui en la teva manera de liderar?
J:
I:
A Viefe, el disseny és forma i també negoci. Com es construeix una marca que vol inspirar una comunitat creativa des d’un producte tan concret com els accessoris per a mobiliari?
J:
I:
Defenses que les marques tenen la responsabilitat d’explicar històries. Quina és la de Viefe?
J:
I:
Com es tradueix l’obsessió pel detall en decisions estratègiques de comunicació?
J:
I:
“Em sento còmode dins la incomoditat dels problemes”. En quin sentit ho has convertit en una fortalesa? Què has après dels projectes que no han acabat d’encaixar o tirar endavant?
J:
I:
És sostenible aquesta cerca incansable de la incomoditat?
J:
“Has de tenir projectes que et facin sentir incòmode. És la manera d’avançar. Aquest neguit et genera estrès, però és el que et fa moure.”
I:
El projecte del catàleg de novetats 2026 amb Atipus s’allunya del format tradicional per apropar-se a una publicació més editorial. Què buscàveu canviar i per què?
J:
I:
Què fa que la relació entre client i agència funcioni realment? On es troba l’equilibri entre exigència, confiança i visió compartida?
J:
I:
Parles sovint de llibertat i independència, també aplicada als equips i models organitzatius. Com es construeixen entorns de treball que fomentin l’autonomia sense perdre alineació?
J:
Primer, donant confiança. Si tens clars els objectius, tant fa com l’equip hi arriba: cadascú té els seus mecanismes i la seva manera de treballar. Per això apostem per la flexibilitat, també amb el teletreball. Això genera comoditat i conciliació. I després, evitar el “micromanagement”: definir bé què volem assolir i deixar que cadascú trobi el seu camí. Quan dones aquesta llibertat, reps implicació.
I:
Mirant al futur, cap a on voldries encaminar el relat de Viefe?
J:
Potenciar aquest relat cultural, que encara no tenim del tot arrelat. És una transformació que estem fent a poc a poc, intentant no trencar res del que ja som. A través del producte, explicar la història del nostre territori i de la nostra cultura. M’agradaria que, d’aquí a uns anys, això fos el que realment expliquem com a marca.
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
