Un diàleg amb Chema Ginel (Ruralife), per Ivan Olmos
Nomadisme digital amb arrels. Imaginar el llogaret del futur
A Chema Ginel el món se li fa petit. Melillenc de naixement, enamorat de Galícia i amb una trajectòria de més de vint anys en el món corporatiu tecnològic —passant per països com els Estats Units, el Regne Unit o l'Argentina—, ha trobat en el nomadisme digital un estil de vida que encaixa amb el seu esperit inquiet. Avui canalitza aquest bagatge internacional a Ruralife, una iniciativa que reimagina el rural en l'era digital creant llogarets sostenibles i interconnectats. El primer és Roxoseco, a Trabada. En la seva proposta, tradició i tecnologia dialoguen per imaginar com serà el poble del futur.
En aquesta conversa parlem de segones vides per a pobles oblidats, de la responsabilitat de ser nòmada i de com construir ponts entre la comunitat local i la global.
I:
C:
I:
Com aconsegueixes conciliar tots dos projectes?
C:
El teletreball em permet organitzar millor el temps, treballar amb gent d’arreu del món i tenir espai per a projectes personals. Al principi em generava una mica d’estrès no tenir contacte físic, però s’ha convertit en la meva manera natural de treballar. Avui ho valoro molt, després d’anys anant a l’oficina amb americana i corbata de nou del matí a set de la tarda. No és fàcil, perquè exigeix ser molt conscient d’on comença l’obligació amb l’empresa i on la dels col·laboradors del projecte, però amb el temps s’aconsegueix. Per a mi, l’essencial és aquest equilibri: poder fer coses que et motiven i et donen una satisfacció diferent.
I:
Què té Galícia que la converteix en el lloc idoni per iniciar aquest viatge? Hi ha un vincle personal, emocional o cultural?
C:
I:
Quants anys fa que madures la idea?
C:
I:
A Ruralife conflueixen natura, tradició i tecnologia. Com dialoguen aquests tres elements en la teva visió del projecte?
C:
I:
C:
I:
C:
I:
C:
I:
C:
“No es tracta d’esborrar el que existeix, sinó d’ajudar-lo a créixer i obrir-se al món. He trobat gent molt orgullosa de Galícia i amb ganes d’avançar.”
I:
C:
I:
La col·laboració amb Atipus va començar amb un encàrrec molt concret (un web) i va acabar en una identitat global. Què valores d’aquest procés compartit?
C:
I:
J:
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.