Un diàleg amb Chema Ginel (Ruralife), per Ivan Olmos

Nomadisme digital amb arrels. Imaginar el llogaret del futur

A Chema Ginel el món se li fa petit. Melillenc de naixement, enamorat de Galícia i amb una trajectòria de més de vint anys en el món corporatiu tecnològic —passant per països com els Estats Units, el Regne Unit o l'Argentina—, ha trobat en el nomadisme digital un estil de vida que encaixa amb el seu esperit inquiet. Avui canalitza aquest bagatge internacional a Ruralife, una iniciativa que reimagina el rural en l'era digital creant llogarets sostenibles i interconnectats. El primer és Roxoseco, a Trabada. En la seva proposta, tradició i tecnologia dialoguen per imaginar com serà el poble del futur.

En aquesta conversa parlem de segones vides per a pobles oblidats, de la responsabilitat de ser nòmada i de com construir ponts entre la comunitat local i la global.

I:

Del món corporatiu al rural. Després de més de dues dècades en multinacionals tecnològiques, què et va portar a apostar per un projecte com Ruralife a Galícia?

C:

Durant més de vint anys he treballat en el món de la corporació tecnològica, però en paral·lel sempre he impulsat projectes personals en àrees com la gestió d’actius immobiliaris i la recerca de mercats internacionals. M’apassiona viatjar i conèixer cultures, potser les meves arrels africanes hi tenen alguna cosa a veure. Tot això, juntament amb la meva fascinació per la natura i l’esport, m’ha portat a plantejar un projecte que combina el que sé fer i el que em mou, amb el propòsit, potser una mica ambiciós, de contribuir a un món millor.

I:

Com aconsegueixes conciliar tots dos projectes?

C:

El teletreball em permet organitzar millor el temps, treballar amb gent d’arreu del món i tenir espai per a projectes personals. Al principi em generava una mica d’estrès no tenir contacte físic, però s’ha convertit en la meva manera natural de treballar. Avui ho valoro molt, després d’anys anant a l’oficina amb americana i corbata de nou del matí a set de la tarda. No és fàcil, perquè exigeix ser molt conscient d’on comença l’obligació amb l’empresa i on la dels col·laboradors del projecte, però amb el temps s’aconsegueix. Per a mi, l’essencial és aquest equilibri: poder fer coses que et motiven i et donen una satisfacció diferent.

I:

Què té Galícia que la converteix en el lloc idoni per iniciar aquest viatge? Hi ha un vincle personal, emocional o cultural?

C:

Haver nascut a Melilla, suposo, va despertar en mi la necessitat de conèixer món. Vaig créixer en una cultura mixta, entre l’europea i l’àrab, en contacte amb la jueva i la hindú. Després he viscut en diferents països, la meva dona és argentina amb doble nacionalitat italiana i també els meus fills tenen diversos passaports. Fa anys que maduro un projecte d’aquestes característiques, sempre amb la mirada posada al nord. Història, gastronomia, natura: Galícia reuneix tot el que buscava. Proposem un desenvolupament respectuós amb les tradicions, que conservi l’autenticitat del territori sense explotar-lo ni devaluar-lo.

I:

Quants anys fa que madures la idea?

C:

En fa quatre que vaig començar a estudiar activament Galícia i Astúries de la mà de diferents agències especialitzades. El gran punt d’inflexió va ser la compra del llogaret el gener de 2023: a partir d’aleshores vaig iniciar a elaborar el projecte. El 2025 vam engegar-ne la construcció, ara mateix està en plena rehabilitació i esperem sortir al mercat a finals d’any.

I:

A Ruralife conflueixen natura, tradició i tecnologia. Com dialoguen aquests tres elements en la teva visió del projecte?

C:

El valor diferencial de Ruralife és conservar l’essència del lloc i millorar-la a través de la tecnologia, sense transformar-la. El procés de recuperació de Trabada s’ha fet amb molta cura: s’han mantingut les estructures i materials originals de les construccions, mentre que a l’interior hem apostat per un disseny més modern, sempre integrant-se en el rural per evitar contrastos. La tecnologia hi té un pes fonamental, des de l’aerotèrmia i les plaques solars fins a la domòtica, l’internet d’alta velocitat o un xatbot multilingüe. Si aquest model es replica en altres projectes, podríem acostar el món rural a persones d’arreu del món i generar riquesa sostenible per a la comunitat local.

I:

Com ha estat la resposta de la comunitat gallega?

C:

Molt positiva, encara que cap canvi no s’aconsegueix en dos dies. Galícia fa temps que s’està transformant. L’any passat vaig participar a Turislab, l’acceleradora de la Xunta, i vaig tenir ocasió d’entendre millor el turisme, el teixit empresarial i la manera de treballar de les administracions. Em va confirmar que hi ha una gran oportunitat, sempre que no es faci de manera invasiva: no es tracta d’esborrar el que existeix, sinó d’ajudar-lo a créixer i obrir-se al món. He trobat gent molt orgullosa de Galícia i amb ganes d’avançar. Això m’ha donat una gran empenta i ha reforçat el meu interès.

I:

Sovint es parla de «nomadisme digital» des d’una perspectiva superficial (o fins i tot negativa). Què significa per a tu i com el redefinixes?

C:

Un nòmada digital és algú que pot exercir la seva professió des de qualsevol lloc gràcies a la tecnologia. Amb un ordinador o fins i tot només amb un mòbil i connexió a internet, avui moltes professions permeten aquesta flexibilitat. Més enllà de l’econòmic o del tecnològic, m’interessa el vessant humà: retrobar-se, triar un lloc tranquil, gaudir de la natura… No tothom vol ser a la capital de moda; molts busquen refugis climàtics per escapar de les altes temperatures. Ser nòmada digital també significa poder gaudir d’un lloc durant mesos i després traslladar-se’n a un altre, d’aquí la idea d’una xarxa de pobles. Això sí, comporta una responsabilitat. No es tracta d’explotar el rural per benefici propi, sinó de generar riquesa per a la comunitat, d’ajudar que els joves vulguin quedar-s’hi perquè el que fan té valor i els és reconegut.

I:

Dedueixo, pel teu discurs, que el target de Ruralife és molt concret.

C:

No és una proposta de valor per a tothom, sinó per a un perfil d’usuari que aprecia la tradició, la història i la cultura, i que està disposat a pagar-ho. Si tots busquéssim sempre el cost més baix, no seria sostenible. Per això també volem educar. A Ruralife hem creat una primera carta d’experiències autèntiques: visitar una formatgeria o una conservera, collir castanyes en un bosc o conèixer de prop com treballa una granja.

I:

Com recordes el primer contacte amb Atipus?

C:

Jo feia temps que seguia de prop la feina d’Atipus. Vaig contactar-hi per primera vegada sense tenir gaire pressupost. Des de l’inici em van agradar molt per la seva qualitat humana, vaig pensar: “Quan arribi el moment, tinc clar amb qui vull treballar.” Així va ser.

“No es tracta d’esborrar el que existeix, sinó d’ajudar-lo a créixer i obrir-se al món. He trobat gent molt orgullosa de Galícia i amb ganes d’avançar.”

I:

Londres, Buenos Aires, Boise, Madrid… Has viscut i treballat en llocs molt diferents. Quins aprenentatges d’aquesta trajectòria internacional apliques avui a un poble gallec en ruïnes?

C:

Viure en diferents països m’ha ensenyat que no hi ha una única manera correcta de fer les coses. Aquesta diversitat és superenriquidora i també ha inspirat Ruralife. Volem obrir Galícia al món i projectar-ne el llegat de manera global.

I:

La col·laboració amb Atipus va començar amb un encàrrec molt concret (un web) i va acabar en una identitat global. Què valores d’aquest procés compartit?

C:

Ha estat impressionant. Em va costar trobar una empresa capaç d’entendre el concepte de Ruralife. Reconec que soc molt exigent —he treballat molts anys en màrqueting—, i dissenyar una web, sense desmerèixer, pot ser una cosa senzilla. Atipus ha anat molt més enllà: han accelerat el projecte amb una qualitat tècnica i creativa extraordinària. Gràcies a això, avui tinc la confiança de comunicar-lo amb una visió més ambiciosa, tant en accions públiques com davant d’inversors internacionals.

I:

Ruralife neix amb voluntat de créixer: Roxoseco és el primer llogaret, però no l’última. Com t’imagines aquesta xarxa d’espais d’aquí a deu anys?

J:

És un projecte pensat per créixer i replicar-se. Hi ha una comunitat global molt conscient de la sostenibilitat i del desequilibri mundial. Volem construir una cultura que transcendeixi fronteres i projecti Galícia cap al futur.

Snap with Chema

De la gastronomia gallega, et perd…

El pop

Un lloc de Melilla que enyoris:

El mar, amb la fortalesa medieval de fons

La teva cançó per sortir a córrer:

El cant de la natura

Com titularies aquesta entrevista?

“Aquí comença tot”

Snap with Chema

De la gastronomia gallega, et perd…

El pop

Un lloc de Melilla que enyoris:

El mar, amb la fortalesa medieval de fons

Com titularies aquesta entrevista?

“Aquí comença tot”

La teva cançó per sortir a córrer:

El cant de la natura

Atipus

Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar. 
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.

Serveis:

Direcció d'Art

Identitat de Marca

Estratègia

Campanyes

Disseny Web

Packaging

Disseny Editorial

Parlem:

Visita la web que hem dissenyat per a Roxoseco Rural

+34 934 851 395

+.34 934 851 395

Pallars 85, 1r 2a

08018 Barcelona

Spain

Subscriu-te al nostre

newsletter