Un diàleg amb Rosa Mesalles (Ajuntament de Lleida), per Ivan Olmos
La paraula com a servei públic. Fer créixer la literatura al món
Rosa Mesalles va estudiar Filologia Catalana sense la convicció absoluta del seu pare, qui li augurava un futur més pròsper si s’orientava cap a les ciències. Però ella ho tenia clar: la paraula era la seva vocació. Durant gairebé tres dècades, ha escrit, editat, dramatitzat, traduït, programat, llegit i escoltat, sempre amb un compromís ferri. Dona orquestra i nostàlgica del paper, ha fet de l’administració pública un espai per cuidar la cultura, amb una mirada que combina rigor, emoció i un respecte profund pel territori. Des de la Regidoria de Cultura de la Paeria, coordina els Premis Literaris de Lleida, projecte al qual ha donat forma any rere any, en diàleg amb la memòria d’un nom que la marca: Jaume Magre, figura clau en la construcció del model cultural de la ciutat.
En aquesta conversa, parlem del compromís com a motor vital, del valor de la cultura com a servei públic i de la necessitat de reivindicar una literatura amb denominació d’origen.
I:
R:
I:
Què és, per a tu, la cultura?
R:
L’espai i l’eina per despertar l'esperit crític, cultivar el coneixement, gaudir de la bellesa… És el terreny on conèixer l'ànima humana i créixer per dins, i això la fa absolutament necessària. No m’agrada el concepte de «consumir cultura», perquè té una connotació crematística.
I:
El teu segell és deliberadament multidisciplinar. Què t'empeny a tocar tantes tecles?
R:
I:
Coordines, escrius, edites, programes, dramatitzes... Però, si avui et trobessis davant d’un full en blanc, quin seria el primer projecte que et vindria de gust impulsar?
R:
I:
Dels Premis Literaris de Lleida en diuen que són “el teu projecte”. Com has viscut l’evolució d’aquests guardons des del 1988 fins ara?
R:
I:
R:
I:
R:
I:
R:
I:
R:
“El temps és el tresor més preuat del nostre present líquid. Vivim amb presses, tot passa de forma trepidant i inconsistent. A mi m’agrada apostar per l’essencial de les coses, per allò que té valor i que el temps no liqua.”
I:
R:
I:
T’imagines alguna vegada aturant-te? Què et fa continuar després de tants anys de feina cultural (i emocional) al servei de Lleida?
R:
Atipus
Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar.
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.
