Un diàleg amb Rosa Mesalles (Ajuntament de Lleida), per Ivan Olmos

La paraula com a servei públic. Fer créixer la literatura al món

Rosa Mesalles va estudiar Filologia Catalana sense la convicció absoluta del seu pare, qui li augurava un futur més pròsper si s’orientava cap a les ciències. Però ella ho tenia clar: la paraula era la seva vocació. Durant gairebé tres dècades, ha escrit, editat, dramatitzat, traduït, programat, llegit i escoltat, sempre amb un compromís ferri. Dona orquestra i nostàlgica del paper, ha fet de l’administració pública un espai per cuidar la cultura, amb una mirada que combina rigor, emoció i un respecte profund pel territori. Des de la Regidoria de Cultura de la Paeria, coordina els Premis Literaris de Lleida, projecte al qual ha donat forma any rere any, en diàleg amb la memòria d’un nom que la marca: Jaume Magre, figura clau en la construcció del model cultural de la ciutat.

En aquesta conversa, parlem del compromís com a motor vital, del valor de la cultura com a servei públic i de la necessitat de reivindicar una literatura amb denominació d’origen.

I:

Portes dècades donant forma i veu a la cultura a Lleida des de la discreció i la tenacitat. Si haguessis d’escollir una paraula per resumir la teva trajectòria, quina seria?

R:

Compromís. Sempre he pensat que quan fas quelcom sense comprometre-t’hi, no té pes. Me’n surti o no, ho dono tot i intento fer-ho el millor possible. Treballo en un espai públic i mai no he tingut el concepte tan entronat del funcionari que no penca. Jo m’hi dedico com si fos casa meva o la meva empresa, perquè no he perdut mai el full de ruta, independentment del regidor o l’alcalde. El que realment em mou és el servei públic: la meva funció és fer de pont entre el sector literari i el públic, a vegades a costa de la vida personal. Si te’n pogués dir una segona, seria passió. Tinc la immensa sort de treballar amb una matèria que m’encanta.

I:

Què és, per a tu, la cultura?

R:

L’espai i l’eina per despertar l'esperit crític, cultivar el coneixement, gaudir de la bellesa… És el terreny on conèixer l'ànima humana i créixer per dins, i això la fa absolutament necessària. No m’agrada el concepte de «consumir cultura», perquè té una connotació crematística.

I:

El teu segell és deliberadament multidisciplinar. Què t'empeny a tocar tantes tecles?

R:

Tots els meus projectes parteixen de la literatura, però sempre busquen obrir-se a altres llenguatges. Tinc la fortuna —i la voluntat— de treballar amb tot l’arc artístic: música en directe, escenografia, interpretació, audiovisual… Quan comparteixo un projecte amb l’elenc, deixa de ser meu i esdevé de tothom. En un assaig general, a dues hores de l’estrena, un error s’ha convertit en un gir inesperat. D’aquestes coses, n’aprens molt. Jo marxaré i els projectes quedaran, però el que m’enduc és la implicació emocional i personal de les persones que m’han acompanyat.

I:

Coordines, escrius, edites, programes, dramatitzes... Però, si avui et trobessis davant d’un full en blanc, quin seria el primer projecte que et vindria de gust impulsar?

R:

Jo sempre tinc una pàgina en blanc, no és cap hipòtesi. Quan acabo un projecte, ja hi estic pensant en el següent. La feina és cíclica i això m’obliga a ser molt organitzada. M’emprenya! No em deixa improvisar com voldria. Tinc una carpeta on apunto totes les idees de projectes que se m’acuden i hi recorro sempre que puc. N’hi ha tants que m’abelleixen… però el temps és limitat. Ara estic guixant com serà l’acte públic que organitzarem de cara als Premis Literaris Lleida 2025 al novembre.

I:

Dels Premis Literaris de Lleida en diuen que són “el teu projecte”. Com has viscut l’evolució d’aquests guardons des del 1988 fins ara?

R:

Quan vaig entrar a l’Ajuntament, ho vaig fer gairebé per casualitat. Vaig començar corregint i traduint textos municipals. Al cap de poc, hi va haver un canvi de govern i els premis van tornar a ser responsabilitat municipal. Ningú em va explicar com s’organitzava un premi literari, me’ls van confiar i vaig crear el meu propi sistema. Me’ls sento meus no per protagonisme, sinó perquè m’hi deixo la pell. Són el llegat de Magre, el gran impulsor. Ell em va marcar profundament. Encara avui, quan organitzo l’acte d’entrega, penso: “Això, ell ho aprovaria?”. Els premis han evolucionat amb el temps. Han canviat les dotacions —ara són de les més altes de Catalunya—, els jurats, els formats, els espais i fins i tot el tipus de públic. També m’ha interessat cuidar la trajectòria dels autors. És un projecte viu, com ho ha de ser la literatura.

I:

Què ha de tenir una identitat gràfica perquè estigui a l’altura d’un projecte amb ànima?

R:

Fons i forma han de tenir, de tota la vida, una coherència. No cal caure en allò explícit, però sí cercar una connexió amb el que vols transmetre. És fonamental que la imatge s'alimenti de l'esperit del projecte per comunicar-lo de forma efectiva i eficaç, donant espai a la innovació i, si convé, al trencament; donar cops de volant quan sigui necessari per evolucionar cap a nous camins. Amb Atipus això ha passat: sempre han respectat la meva inclinació cap a l’atemporalitat (i la meva aversió a l’estridència) aportant les seves idees.

I:

Amb Atipus compartiu ruta des de 1999. Com és treballar amb un estudi amb qui heu crescut a foc lent i què destacaries d’aquesta col·laboració?

R:

La nostra relació és de confiança i franquesa. Quan he hagut de dir “això no m’agrada”, ho he fet, i ells sempre han estat molt oberts a escoltar. No han donat el braç a tòrcer, sinó que han tornat amb una nova proposta. Això només ho donen els anys de conèixer-nos —gairebé tants com en té la meva filla gran! Com si fóssim un matrimoni ben avingut.

I:

En una època dominada per les presses, tu defenses els ritmes del paper. Quina és la teva relació amb l’objecte llibre?

R:

El temps és el tresor més preuat del nostre present líquid. Vivim amb presses, tot passa de forma trepidant i inconsistent. A mi m’agrada apostar per l’essencial de les coses, per allò que té valor i que el temps no liqua. El llibre és això: un oceà on ser feliç pels mons subterranis que amaga dins la seva tripa; un objecte que m’estimo, un company de viatge cap a la imaginació. Sempre em faig trampes guardant-hi petits tresors —entrades, notes, fulls— que retrobaré anys després, com regals emocionals del passat.

I:

Has escrit, editat o coordinat centenars de textos sobre autors del territori. En un món tan globalitzat, què et mou a seguir defensant una literatura amb arrels?

R:

Perquè un arbre fructifiqui cal saber on té les arrels, alimentar-les i adobar-les. Només així creixerà fort i podrà formar part d’un bosc global on cada arbre explica on va ser plantat. Per mi, allò local és el primer pas cap a allò universal. No hi ha creador que no estigui lligat, d’una manera o altra, al lloc on ha nascut, a la llengua amb què pensa o al paisatge que l’ha marcat. A Lleida tenim noms que formen part de la literatura catalana i universal —Pedrolo, Marçal, Margarit, Màrius Torres, Vallverdú, Viladot...— i no sempre se n’és prou conscient. Per això cal posar-ho en valor. Perquè si no ho fem nosaltres, no vindrà ningú de fora a fer-ho.

“El temps és el tresor més preuat del nostre present líquid. Vivim amb presses, tot passa de forma trepidant i inconsistent. A mi m’agrada apostar per l’essencial de les coses, per allò que té valor i que el temps no liqua.”

I:

La teva mirada ha contribuït a fer visibles poetes, narradores, assagistes... Si mires enrere, hi ha alguna veu que creus que encara ens falta escoltar?

R:

Hi ha molts autors i autores encara desconeguts que m’encantaria fer visibles, descobrir i redescobrir. Però el temps és tan limitat que sovint fa impossible despertar-los de l’oblit i fer brillar la seva creació com mereixen.

I:

T’imagines alguna vegada aturant-te? Què et fa continuar després de tants anys de feina cultural (i emocional) al servei de Lleida?

R:

No tinc cap por a la jubilació; de fet, estic força cansada. El que em falta és temps: per escriure, per als milers de lectures que tinc pendents, per ser espectadora… per alimentar-me de cultura. Si la salut m’ho permet, això és tot el que vull fer.

Snap with Rosa

La teva col·lecció més preciada:

La meva biblioteca

En una altra vida, series…

Interiorista o escenògrafa

El millor consell que t’han donat mai:

“Fes-ho tot amb amor i entusiasme”

Com titularies aquesta entrevista?

“Mirar pel retrovisor”

Snap with Rosa

La teva col·lecció més preciada:

La meva biblioteca

En una altra vida, series…

Interiorista o escenògrafa

Com titularies aquesta entrevista?

“Mirar pel retrovisor”

El millor consell que t’han donat mai:

“Fes-ho tot amb amor i entusiasme”

Atipus

Comuniquem des d'un enfocament estratègic, a través d'un disseny conceptual i clar. 
Veiem cada projecte com un repte i una oportunitat i intentem trobar la idea i solució visual que millor ho expressi.
Creiem en el disseny conceptual, simple i creatiu.

Serveis:

Direcció d'Art

Identitat de Marca

Estratègia

Campanyes

Disseny Web

Packaging

Disseny Editorial

Parlem:

Mira la campanya dels Premis Literaris 2024

+34 934 851 395

+.34 934 851 395

Pallars 85, 1r 2a

08018 Barcelona

Spain

Subscriu-te al nostre

newsletter